Va ser batejada amb aquest nom perquè era referent de vaixells i pescadors que s’acostaven per aquesta costa, farcida de pedres i de penya-segats.
L’extraordinària i elegantíssima lòggia de la Senya Blanca, edificada més tard per l’arquitecte Francesc Folguera en els seus jardins, d’estil clàssic italià, ha esdevingut un símbol genuí i una peça indestriable de la distingida arquitectura pròpia de S’Agaró
L’extraordinària bellesa de la seva senzillesa, l’indret on s’aixeca, i els anys de felicitat proporcionada a la família Ensesa, han esdevingut el bressol de l’immens sentiment d’il·lusió que va fer possible la creació de S´Agaró
PANELL 03
03.1 Senya Blanca, la primera casa
La casa la va projectar l’arquitecte Masó per a Josep Ensesa Gubert durant la tardor de 1923, i al novembre va començar la construcció. Amb la Senya Blanca, l’arquitecte va crear el prototipus per a la resta d’edificacions de la futura urbanització.
Conté tots els elements del seu llenguatge constructiu i decoratiu: cobertes de teula àrab amb una mansarda, murs emblanquinats amb sòcols de pedra irregular, terrasses amb ràfecs voladissos, cornises amb decoració dentada… També reixes i baranes exteriors de forja, fusteria amb relleus o acabats geomètrics per a les obertures i baranes interiors, recobriments de ceràmica vidriada policromada de la Bisbal d’Empordà i columnes amb terrissa negra de Quart.
Amb aquests elements, arquitecte i promotor van voler evocar simbòlicament la noblesa de les masies i projectar els valors tradicionalistes dels seus creadors i dels nous propietaris.
03.2 La loggia, un símbol arquitectònic de S’Agaró
L’arquitecte Francesc Folguera va reformar i ampliar la Senya Blanca a finals dels anys quaranta i principis dels cinquanta, amb la construcció de la loggia i la piscina.
La loggia, de tipus brunelleschià, té una planta rectangular i una construcció completament simètrica. Els murs longitudinals estan formats per set arcades de mig punt que reposen sobre columnes de capitell clàssic que reposen, a la vegada, sobre un alt basament que queda unit mitjançant un sòcol de pedra al mur sobre el mar. A cada costat de les arcades s’obre una porta lliure, coronada amb un frontó triangular. Les parets laterals també tenen una obertura coronada amb un frontó triangular. La teulada és de teules vermelles a les quatre vessants.
Tot el conjunt està fet de blocs de pedres molt ben brunyides que, al mateix temps que li donen serietat al conjunt, li proporcionen un marcat toc d’elegància clàssica. L’obra va ser ubicada al jardí de la residència, com a mirador. Aviat, però, s’hi varen començar a celebrar recitals de música, avui consolidats en el Festival Internacional de Música de S’Agaró.
03.3 Senya Blanca, avui
La “Senya Blanca” es conserva en bon estat encara que ha passat per algunes reformes, algunes fins i tot realitzades pel mateix Rafael Masó. Malgrat les reformes, ha mantingut una aparença molt semblant a l’original.
Una de les parts més reformades va ser la façana nord. Es va substituir l’estructura per un habitacle d’aparença similar a la del porxo, encara que aquest només presentava una porta i una finestra. Finalment, l’arquitecte va tancar l’àrea que hi havia entre el pòrtic i l’habitacle. Els dos cossos van passar a formar un únic cos. El porxo presentava arcs de mig punt; l’espai central, tres finestres rectangulars recorregudes per una jardinera amb decoració ceràmica verda i groga en ziga-zaga, i l’habitacle presentava una porta de mig punt i un finestral.
La casa pertany encara a la família Ensesa.