S’Agaró, vida cultural, social i esportiva

L’estiu de 1956, la loggia de la Senya Blanca va ser escenari d’un homenatge a Mozart que va suposar, de facto, el naixement a Catalunya dels festivals musicals d’estiu. L’ideòleg va ser Josep Pla, que va convèncer Josep Ensesa per crear el patronat del Festival de Música de S’Agaró, presidit pel músic Lluís Maria Millet.

Josep Ensesa, per donar a conèixer la nova ciutat jardí, va organitzar tota mena d’actes i les vetllades més diverses, amb sopars seguits de balls a la primitiva Taverna del Mar i a l’Hostal de La Gavina, que s’engalanava per celebrar el Carnaval i la nit de Cap d’Any. Amb el temps, ambdues dates es van acabar convertint en una cita inexcusable per a un nucli fidel de clients entusiastes.

Amb l’èxit dels balls i les festes d’estiu, Josep Ensesa se’n va adonar que la consolidació de S’Agaró havia d’anar lligada a tot tipus d’activitats culturals i esportives.

PANELL 06

06.1 El pioner dels estius musicals

Les nits del 18 i el 19 d’agost de 1956, la loggia de la Senya Blanca es va convertir en l’escenari d’un homenatge a Mozart. Sota la batuta de Hans-Jürgen Walther, l’Orquestra de Cambra d’Hamburg va oferir un recital d’obres del compositor austríac, entre les quals va destacar l’opereta Bastià i Bastiana, interpretada per Günther Morbach, Ingrid Fleming i Gisela Knabree.

Les dues vetllades van ser un èxit i van suposar, de facto, el naixement a Catalunya dels festivals musicals d’estiu. L’ideòleg d’aquells Festivales Mozart havia estat Josep Pla.

El festival va tornar el juliol de 1957. Durant tres nits, hi va actuar l’Orquestra Simfònica de Barcelona, dirigida per l’alemany Bruno Vondenhoff, amb solistes de luxe: el pianista Vlado Perlemuter, els violinistes Henryk Szeryng i Gaspar Cassadó, i la soprano Victòria dels Àngels. La cita estival ja no es va aturar fins a 1980, i pels seus escenaris hi van desfilar les principals figures líriques.

06.2 La intensa vida social de S’Agaró

Josep Ensesa va ser un pioner a Catalunya en la utilització del màrqueting, la publicitat i els mitjans de comunicació per promoure tot allò que va emprendre a S’Agaró. Primer, amb els Banys i el Restaurant de la platja; a partir de 1925, amb la urbanització, i quan aquesta ja havia començat a estendre’s, es va bolcar en la promoció de l’Hostal de La Gavina i de totes les activitats festives i esportives que s’hi organitzaven.

Amb l’èxit dels balls i les festes que se celebraven durant tot l’estiu als Banys de Sant Pol, Josep Ensesa va veure que la consolidació de S’Agaró també havia d’anar lligada a l’organització de tot tipus d’activitats culturals i esportives.

Així, va anar generant nombroses activitats artístiques, de teatre i musicals, a les revetlles de Sant Joan, Sant Pere, Sant Jaume o a la festa major de la Verge del Carme, amb balls populars, sardanes, espectacles infantils i desfilades de carrosses. Més endavant, les Festes Florides, sopars amenitzats amb orquestra. La intensa vida social de S’Agaró s’ha mantingut al llarg dels anys, i ha resultat un potent focus d’atracció de personatges rellevants de tots els àmbits.

06.3 Regates i tennis, enmig d’un mosaic esportiu divers

Abans de la guerra, Josep Ensesa ja havia organitzat jocs esportius, però, durant els anys quaranta i cinquanta, va esforçar-se per aconseguir que la ciutat jardí fos un gran escenari de campionats i competicions de tota mena. Així, a les regates i el tennis dels anys trenta, s’hi van anar afegint proves de ping-pong, submarinisme, esquí aquàtic, botxes, bitlles i partits d’hoquei. Els esports, de fet, van ser un element complementari del luxe i l’exclusivitat que oferia la ciutat residencial.

La passió per navegar de Josep Ensesa va fer que, l’estiu de 1940, les aigües de Sant Pol tornessin a vibrar d’emoció amb els festivals nàutics.

S’Agaró va organitzar, del 23 al 28 de juliol de 1946, el V Concurs Internacional de Tennis. Tot i que l’edició anterior s’havia celebrat feia una dècada, la contesa es va consolidar i va arribar fins a la XVI edició. Des de 1962 fins a 1964, l’Hostal va acollir partits de la Copa d’Europa de Tennis Professional.