Cases emblemàtiques i desenvolupament de S’Agaró

Moltes cases de la urbanització han quedat catalogades i protegides com a obres de singular interès arquitectònic. Josep Ensesa Gubert va establir, pel seu compte, uns paràmetres d´aprofitament urbanístic que, gairebé un segle després, han recollit els quatre planejaments generals aprovats per l’ajuntament fins avui.

A S’Agaró, les construccions s’han adaptata l’evolució de l’estil de vida de cada època al llarg de tot un segle, sempre de la mà de bons arquitectes, que han sabut aplicar uns dissenys respectuosos i integrats a l´entorn. En bona mesura, gràcies a la generosa i encertada normativa sobre usos i aprofitament urbanístics implantada per Josep Ensesa Gubert fa un segle i plenament vigent en l’actualitat.

 

PANELL 07

07.1 Cases emblemàtiques

A la majoria de les cases es pot observar la influència de les masies, especialment en l’ús d’alguns materials i característiques pròpies de les cases rurals, com poden ser la utilització de terracotes i ceràmica, la presència de cobertes a dos aigües, el reforçament de les cantonades amb carreus de pedra, etc. Tot i així, no es tractava d’una imitació d’una masia, sinó d’una reinterpretació amb un marcat accent artístic.

A més a més, van estar dissenyades seguint el concepte de “l’artista global”, en que els arquitectes van encarregar-se de tots els detalls que intervenien en la seva construcció, no només de l’element arquitectònic. Van intervenir en tot: en el disseny dels edificis, els jardins, els mobles i la  decoració interior.

07.2 Una urbanització en constant evolució

La Senya Blanca va establir el model que havia de servir d’orientació per a la resta de xalets. Fins als anys setanta, els nous propietaris que adquirien una finca a Ensesa havien d’acceptar unes condicions que no només els obligaven a seguir una sèrie d’instruccions relatives als usos i a la volumetria de la casa, sinó també sobre els materials, les formes i qualsevol detall exterior dels edificis.

Durant la postguerra i fins als anys seixanta, l’arquitectura de S’Agaró va estar marcada per Francesc Folguera i, després, per Adolf Florensa, elegits per Ensesa com a arquitectes de prestigi. Raimon Duran i Reynals, Nicolau M. Rubió i Tudurí, Joan Mirambell i Joaquim M. Casamor, van ser altres professionals destacats que hi van deixar la seva petjada.

Als anys setanta, a partir de la mort de Florensa, diferents arquitectes van introduir a S’Agaró mostres d’una arquitectura més actual, com Josep Pratmarsó, José A. Coderch, Lluís Samaranch, Lluís Sibils i el seu fill Àlex Sibils, que amb un llenguatge contemporani també van saber trobar l’encaix en el paisatge i l’urbanisme de la ciutat jardí.