L’Església de la Mare de Deu de l’Esperança

L’església de S’Agaró, promoguda per Josep Ensesa i Gubert, va ser projectada el 1940 per l’arquitecte barceloní Francesc Folguera i va ser consagrada al culte catòlic el 1942.

Qualificada de Bé Cultural d’Interès Local (BCIL), té un nivell de protecció integral pel que fa a les façanes i a l’entorn exterior.

L’església té incorporades les arcades gòtiques del convent de Sant Francesc, de Girona, i a l’interior del claustre s’hi troben dos sepulcres (també gòtics) pertanyents al llinatge dels Foixà. El seu interior es va anar enriquint amb els murals del paisatgista Joan Colom.

PANELL 08

08.1 L’església de la Mare de Déu de l’Esperança

Nostra Senyora de l’Esperança de S’Agaró és una església catòlica romana catalogada com a monument protegit i construïda entre els anys 1941 i 1943, delicadament neobarroca i d’un acusat pintoresquisme que pretén enllaçar amb la tradició popular de les ermites i santuaris mariners i alhora, concordar amb l’estil predominant a S’Agaró.

Exteriorment, destaca pel joc de volums, d’entrants i sortints, i per la blancor de les parets junt amb el roig de la teulada.

08.2 Elegant senzillesa

La façana és d’una gran senzillesa. S’hi accedeix per una escalinata flanquejada per xiprers. Està presidida per un conjunt ornamental de pedra on s’inclou la portada emmarcada amb pilars adossats, volutes, petxines i elements florals, na fornícula buida i un rosetó circular amb elements vegetals. El repertori ornamental és el característic del segle XVIII.

La part superior de la façana sobre el frontó triangular està acabada amb un campanar de paret. A la façana, una làpida amb inscripció recorda que va ser promoguda per Josep Ensesa Gubert (1892-1980) i que va ser consagrada al culte el dia 16 de juliol de 1942.