Monument commemoratiu
Dins dels actes de commemoració del centenari, un dels més emotius és l’homenatge que els seus 15 nets li reten a Josep Ensesa Gubert (1892-1981), a través de la instal·lació d’una estàtua de bronze a mida real d’aquest visionari. En el finançament, també ha col·laborat l’empresa BENITO, que ha fet i finançat tot el procés de passar-la a bronze.
A partir de diverses imatges de referència i reproduint un dels seus posats més característics, s’ha modelat digitalment la seva figura completa, matisant els detalls d’acord amb els comentaris de les persones que el van conèixer.
Un cop elaborat el model digital, s’ha fabricat un motlle utilitzant la tecnologia d’impressió 3D amb la màxima resolució possible, fet amb silicona. També s’ha utilitzat en el procés de fabricació del motlle: cera líquida, sorra fina i un aglutinant per guanyar en resistència. Finalment, un cop el motlle s’ha endurit, s’ha introduït el bronze fos, aplicant una pàtina d’òxid verd per aconseguir l’acabat estètic.
En el procés d’instal·lació a la seva ubicació, que ha estat tot un repte a causa de la llarga distància de més de 65 m des de la carretera i del desnivell de 15 metres, s’ha requerit d’una grua per elevar el pes total de l’estàtua, d’uns 150 kg. Pots veure l’espectacular muntatge en aquest vídeo -> fes clic aquí
La seva inauguració s’ha efectuat el 25 de maig de 2024, a les 12:00 h, amb motiu de la inauguració de l’exposició S’AGARÓ 1924 – 2024 Camí de Ronda.
Un emprenedor
visionari
Ha plogut molt des que Josep Ensesa Gubert va intuir l’extraordinari potencial que tenia el promontori situat entre la platja de Sant Pol i la platja de Sa Conca. Gràcies a la seva empenta i determinació va aconseguir que l’arquitecte Rafael Masó, artífex de l’arquitectura noucentista catalana, se sumés en aquesta aventura i iniciessin plegats aquest projecte urbanístic de primer nivell turístic.
Estava molt compromès amb l’urbanisme responsable. Seva és la frase “Que la cobdícia d’uns pocs no desmereixi el que és patrimoni de tots’’, pronunciada en el primer congrés de turisme, celebrat l’any 1935. És un exemple de la seva denúncia contra la destrucció del paisatge a través d’aquelles pràctiques especulatives que no tenen en compte els espais comuns o l’impacte paisatgístic.
Consulta més esdeveniments del Centenari:
